Opinió de viva veu

«L'historiador Agustí Colomines reviu la seva relació amb el pintor i il·lustrador Vicente Rojo Almazán, que va morir a Mèxic el 17 de març de 2021». Article publicat a Núvol el 21 de març de 2021. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a un quadre de Vicente Rojo de la sèrie México bajo la lluvia.

«La rivalitat entre les tres faccions independentistes és tan bèstia, tan irresponsable, que recorda la disputa entre els republicans durant la Guerra Civil. Són ganes de tornar a perdre la guerra», escriu Agustí Colomines a elnacional.cat, 15/03/2021. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a la figura El més petit de tots, de Miquel Paredes, realitzada el l'any 1937 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

«Qui cregui que la solució passa per la rendició, s’erra. A Catalunya, a diferència del País Basc, no hi ha cap raó moral per demanar perdó per res», escriu Agustí Colomines a elnacional.cat, 08/03/2021. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a  l'obra Basta, del 1961, del muralista mexicà Siqueiros.

Joan Laporta ja va demostrar del que era capaç per tirar endavant el club sense trair els principis fundacionals del Barça en la seva anterior etap com a president del FC Barcelona, afirma Agustí Colomines en l'article publicat a elnacional.cat, 04/03/2021. La Locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és un fragment de l'obra d'Antoni Tàpies amb motiu del centenari del Barça.

«La desindustrialització i la pandèmia estan empobrint Catalunya a marxes forçades, mentre que els beneficis dels bancs que es van deslocalitzar per la pressió del govern del PP per perjudicar Catalunya amb motiu de l’1-O, no paren de créixer», escriu Agustí Colomines a El Nacional, 01/03/2021. La Locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és una obra de Banksy en una paret de la ciutat de Bristol.

«No es diu massa però mentre els joves continuem sense tenir accés a un entreteniment juvenil íntegrament en català des de fa anys, no ens queda més remei que passar-nos, en molts casos, al castellà», escriu l’activista Anthony C. Sànchez a «La República» del 3 de juliol del 2020.  La Locució és de l’escriptora i nutricionista Dolors Borau. La caràtula correspon a l’obra d’Andy Warhol «L’art mecànic».

«La llista de Puigdemont haurà d’oferir alguna cosa més que el simbolisme i l’èpica de les victòries judicials en el tauler internacional», escriu la periodista Gemma Aguilera a «elMón» del 4 de juliol del 2020. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a una obra del pintor italià, resident a Catalunya, Marco Noris.

«Ara pot explicar, carregat de més raons que mai, que, ja sigui amb estat d’alarma o sense, amb l’autogovern limitat i escurat de què gaudim no hi ha manera de governar el país», escriu l’escriptor i professor Oriol Izquierdo al «VilaWeb» del 5 de juny de 2020, referint-se al paper del president de Catalunya. La locució és de l’escriptora i nutricionista Dolors Borau. La caràtula és un fragment dels murals de Joaquim Torres-García del Palau de la Generalitat. 

«Hauríem de parlar d'una nova construcció social sobre la base de l'equitat i no seguir reproduint els errors de la passada crisi», escriuen les activistes socials Carme Porta i Sarah Babiker al «NacióDigital» del 4 de juliol de 2020. La locució és de l’escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtura és de l’artista argentí Marcelo Carpita, «Pobreza sobre la riqueza natural».

«Quan hom posa en evidència la ignomínia i la provocació de convidar un personatge com el fiscal Javier Zaragoza, malden per ser un vulgar Ponç Pilat i rentar-se les mans com si a Catalunya no hagués passat res aquests últims anys», escriu a «VilaWeb» del 30 de juny de 2020 l’advocat Jordi Domingo. La Locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és una obra del 2009 de Bianca Beck.

«Si un pres és polític i no és un pres comú, no ho determina l'acció que ha fet, siga quina siga, sinó la persecució judicial de què és objecte per raons polítiques», escriu Vicent Partal a l’editorial de «VilaWeb» del 25 de juny de 2020. Locució de l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és l’obra d’Eulàlia Borrut «La intuïció d’un lligam».

«La pròxima vegada que us pareu en un pont a veure les aigües turbulentes, penseu també que hi ha una foto de la nostra societat que les aigües s'enduen riu avall», escriu la professora Gemma Marfany a «El Nacional» del 27 de juny de 2020. La locució és de l’escriptora i nutricionista Dolors Borau. La caràtula és una obra de Joan Pasqual, «Sèrie Mediterrània-3».

«L'independentisme està ara mateix com l'església cristiana catòlica. Els feligresos continuen creient en Déu, però ni van a missa ni fan cas del que els diu la cúria»., escriu Iu Forn a «El Nacional» del 26 de juny de 2020. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és la recreació de Francis Bacon d’«Innocenci X».

«Tenir una formació intel·lectual superior no és —a diferència d'allò que molts semblen pensar— cap garantia contra el perill d'empassar-se relats que deformen seriosament la nostra comprensió dels fets empírics», escriu el professor Thomas Harrington a «VilaWeb» el 26 de juny de 2020. Llegeix l’article l’escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtula és el quadre de Joaquim Sorolla «Xiquets banyant-se en les roques. Xàbia».

«No és problema d’uns quants, és de totes i tots; i sense les actituds d’invisibilització o de tolerància del grup des del primer o més petit gest, els que fan les accions directes serien molts menys i els seus actes tindrien altres conseqüències», va escriure a «El Nacional» del 16 de juny la sociòloga Cristrina Sánchez Miret, arran de les declaracions del president de la Junta d’Andalusia que distorsionaven el crim masclista perpetrat a Úbeda.. Llegeix l’article l’escriptora i nutricionista Dolors Borau. La caràtura és del pintor argentí Osvaldo Rugani.

En l’article que va publicar a «VilaWeb» el 18 de juny de 2020, l’escriptora Tina Vallès afirmava que en recordar que Leopoldo Panero feia anys un dia després que ella, pel Bloomsday, li va venir al cap la seva obsessió per les edats dels artistes que admira i com la lectura pot ser resultat d’aquest atzar numèric. Llegeix l’article el també escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtura és un retrat de Leopoldo María Panero fet per Antonio García Villarán. 

«Avui, els catalans som alguna cosa semblant a les celebrities progres d’Espanya: responem als conflictes reals fugint de la política i refugiant-nos en la superioritat moral d’un discurs únicament pensat per fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos», escriu el Filòsof, periodista i guionista Joan Burdeus a l'article publicat a «Núvol» el 15 de juny de 2020. La locució és de l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtura és l'obre «Madonna with Machine Gun» (1932) del pintor letó Kārlis Padegs.

«No vull excusar-me ni disculpar-me per ser com soc i, molt menys, per ser dona. És per això que sovint em reafirmo en què la que no encaixa en aquesta societat, possiblement, no soc jo» —diu la fotògrafa i activista Núria Martínez en l'article publicat a «Mirall» el 12 de juny de 2020. Llegeix l'article l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és una autoretat fet per la mateixa autora.

La gestió centralitzada de la pandèmia ha demostrat que les competències de la Generalitat són una mera cessió temporal de l'estat espanyol, afirma el periodista Pere Martí en la seva columna «L’última» de «Vilaweb» del 19 de juny de 2020. Llegeix l’article l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és  una de les 250 escultures destruïdes voluntàriament per l’escultor d’origen zíngar Gérard Gartner.

Jaume Delclòs és una de les dues víctimes reconegudes en el cas d'agressions de l'inspector dels Mossos d'Equadra Jordi Arasa, condemnat a dos anys i quatre mesos de presó pel seu paper en el desallotjament de la plaça de Catalunya durant el 15-M. Per a ell, nou anys i tretze dies «des que em van fer vuit punts de sutura al cap, llavi i colze, múltiples contusions i unes seqüeles emocionals que han durat massa», el problema no és un agent en concret, sinó la conducta de tots els antiavalots del Mossos. Llegeix l’article publicat a «Crític» el 10 de juny de 2020 l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és una interpretació de Ferran Garcia Sevilla de «La càrrega» (1902) de Ramon Casas 

«La nostra societat s’enfronta a un repte enorme: la seva reconversió professional, laboral i empresarial»  —escriu el catedràtic d’economia a la UPF Albert Carreras en l’article publicat al diari «Ara»  el 10 de juny de 2020—, i, per tant, tothom s’haura d’alfabetitzar en les exigències de la nova vida digital postpandèmia. Llegeix l’article l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és l’obra «Playgroung»  de l’artista alemany Stephan Ach

«Què es cou al Cercle d’Economia?», és pregunta l’economista Enric Llarch al suplement «Viaempresa» del digital «El Món», del 16 de juny de 2020. La conclusió és demolidora: «Els vells patricis —no tant com a Foment, però déu-n'hi-do— ja no poden garantir l'accés de nova saba realment valuosa, que prefereix altres escenaris per projectar-se socialment. I els substituts no estan a l'altura de les circumstàncies». La locució és de l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és «Cercles dins d’un cercle» de Vassili Kandinsky.  

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va publicar aquest article al diari «El Punt Avui» del 7 de juny de 2020. «A diferència de la crisi del 2008, —assenyalava— que va suposar grans retallades en despesa i inversions, aquesta crisi va justament en el sentit contrari. Sembla que la política europea camina cap a una sortida keynesiana de la crisi, cosa que des de l’inici vam demanar des de la Cambra que presideixo». L’oportunitat d’una crisi, per tant. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és l’obra del valencià Luis Blasco «Coachella».

Arran de la publicació del llibre del professor valencià Vicent Flor, Nosaltres som el Valencia. Futbol, poder i identitats (Editorial Afers, 2020), el mallorquí Pere Fullana, també professor i historiador, reflexiona sobre la importància del futbol en un article publicat a «Última Hora-Mallorca» el 6 de juny de 2020. Seguint Flor ens recorda «que la societat actual no s’entén globalment sense l’esport, i aquesta pràctica en forma de competició esdevé una metàfora del nostre temps. València o Mallorca són societats normals i el futbol potser és un dels símbols actuals que millor ens pots ajudar a explicar allò que som i com som. El futbol és una de les principals evidències actuals de la matèria primera de que està constituïda la nostra societat». La locució és de l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtura és l’obra del pintor futurista Umberto Boccioni «Dinamisme d’un jugador de futbol».

John Maynard Keynes i Friedrich Hayek són dos economistes imprescindibles del segle XX i defensaven mesures diferents per sortir de la crisi de postguerra, «És el que ara torna a venir: els que creuen que hi ha d’haver barra oberta a la despesa i els que creuen que s’ha de controlar el dèficit, escriu l’exdiputat Esteve Vilanova a l’article publicat a «El Punt Avui» el 20 de maig de 2020. La locució és de l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és l’oli «Stag at Sharkey's», 1909, de George Bellows.

Enguany s'escau el centenari del naixement de Josep Benet, l'advocat, polític i intel·lectual que va ser un dels puntals de l'antifranquisme catalanista. Agustí Colomines, que va ser-ne secretari, evoca la seva relació amb el País Valencia en l'article que va publicar a «Nosaltres La Veu-La Veu dels llibres» el 2 de maig de 2020. Llegeix l'article l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és l'obra que Antoni Tàpies va confeccionar per homenatjar les prop de tres-centes persones que el 7 de novembre de 1971 es van reunir clandestinament a l'església de Sant Agustí de Barcelona per constituir l'Assemblea de Catalunya, entre les quals Benet. Tàpies va pintar el quadre el mateix 1971, i se'n van fer litografies que es van vendre per sufragar les multes imposades pel règim franquista.

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit respondre als efectes de la covid-19 ampliant el programa de compra d’actius contra la pandèmia (PEPP) en 600.000 milions d’euros, de manera que el volum total del programa ja ateny 1,35 bilions d’euros. Dins una crisi sense precedents, Christine Lagarde, la presidenta del BCE, ha pres dues mesures excepcionals que l’economista i periodista Jordi Goula va valorar positivament en l’article que va publicar a «Vilaweb» el 4 de juny de 2020. El llegeix l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a una obra del pintor Manel Molí. 

L’autoimatge pretesament liberal de Madrid és pura superxeria, atès que hi prima el conservadorisme, afirma el professor i articulista Ignacio Sánchez-Cuenca a l’article publicat a «La Vanguardia» el 30 de maig de 2020. «El complement cultural d’aquest conservadorisme polític —escriu— es manifesta en el ‘pijisme’ que caracteritza bona part de la burgesia madrilenya, l’horitzó intel·lectual de la qual passa per comentar els res­taurants de moda i els últims viatges i compres a l’estranger». Llegeix l’article l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és obra del dibuixant barceloní Joma.

La poeta malloquina Maria Antònia Massanet constata el que tots els escriptors en llengua catalana que no són nascut a Catalunya viuen en pròpia pell: «A Mallorca soc ‘la catalana’, tot i que a Catalunya no deixaré de ser mai ‘la mallorquina’». L’article fou publicat a «Núvol» el 25 de maig de 2020 i que reflexiona sobre el centre i la perifèria en la cultura catalana. Llegeix l’article l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és la litografia de Joan Miró «Escriptors en Llengua Catalana», 1981.

Tothom podrà explicar les seves pròpies vivències a mig camí de la inquietud i la pau, l'angoixa i el silenci, l'opressió de l'enclaustrament i la serenitat dels dies llargs, va escriure el 5 de juny de 2020 al «Diari de Girona» Joaquim Nadal, historiador i professor. Durant el confinament obligat d’aquests dies hem après moltes coses, diu l’exalcalde de Girona, però també que «consumim la vida de forma trepidant i ens perdem sovint els plaers més elementals: el silenci, la natura, la ciutat a escala humana, la reflexió, la lectura, la vida plena i plaent que ens permet retrobar-nos amb nosaltres mateixos». Llegeix l’article la nutricionista i escriptora Dolors Borau. La caràtula és un fragment de l’obra «Fall of Memories» de Jackson Pollock. 

El professor de la Universitat de Barcelona Jaume Coll, marmessor literari de Carner i comissari de l’Any Carner, explica en aquest article, publicat al diari «Ara» el 4 de juny de 2020, el retorn momentani a Catalunya de Josep Carner l’any 1970 i la polèmica que va suscitar aquest viatge. Coll també explica les raons per les quals el jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va decidir no atorgar-li al «príncep del poetes» aquest pretigiós guardó en la seva segona edició. Llegeix l’article professor i escriptor Oriol Izquierdo. La caràtula és l’oli de Paul Cézanne «Compotier verre et pommes», 1879-80.

En l’article que va publicar a «El Nacional» del 29 de maig de 2020, el prestigiós jurista i catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona, Joan Queralt, es va mostrar taxatiu: «L'opinió de la policia judicial sobre si tal acte té aquest significat o no és judicialment irrellevant. El que la policia ha de facilitar al jutge és un fet, no una opinió». Llegeix l’article l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La Caràtula és un el dibuix «La encapsulada», del mexicà Ángel Boligán.

A l’article publicat a la revista «El Temps» el 13 d’abril de 2020, el periodista Àlex Milian fa una sàtira de la humanitat, en general, i de la societat catalana, en particular, a partir de la novel·la pionera de la ciència-ficció en català, «Retorn al sol» (1936), de Josep Maria Francès. Llegeix l’article l’escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtula és un dibuix del 2015 de Lluís Vilanova de la sèrie «Surrealisme i muntanya».  

Ingrid Guardiola, que és investigadora cultural, professora de la UdG i realitzadora, diu que en aquesta època de confinament troba «a faltar la universitat, el ritme dels passadissos, el silenci del claustre, la picaresca de la cafeteria, mirar de reüll com altres fan classe, les cares cansades de no haver dormit, els banys mixtos i la biblioteca». L’article va ser publicat al diari «Ara» el 22 de maig de 2020 i el llegeix l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtura és l’obra d’Andy Warhol «The star (Greta Garbo)», 1981

«Probablement la representació racial molesta tant com la de classe, ja que el que estan dient és que “nosaltres no som així”. Però a aquesta família, com a moltes altres persones (entre les quals m’incloc), se li nega la pertinença en un gest de diferenciació física. La raça, l’ètnia i la nació, el que Stuart Hall anomena el “triangle funest”, funcionen com a elements d’exclusió», diu la gestora cultural i periodista Tania Adam, fundadora-editora de @RadioAfricaMag. L’article va ser publicat a «La Directa» el 8 de maig de 2020 i el llegeix l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és un fragment del quadre «The American People Series #20: Die», 1967, de l’artista Faith Ringgold.

«El tribunal alemany afirma que el fet que el TJUE no hagi sigut capaç de controlar el BCE no li ha deixat més alternativa que fer cas omís de les competències exclusives del tribunal de Luxemburg», afirma Katharina Pistor, catedràtica de dret comparat a la Universitat de Colúmbia (EUA), en l’article publicat a «Project Syndicate» el 8 de maig del 2020 i reproduït pel diari «Ara» el 12 de maig. Llegeix l’article el periodista i professor Francesc Cano. La caràtula reprodueix l’obra de Rick Bartow, «Things You Know But Cannot Explain» (1979).

«¿És un bon lloc per fer un club de lectura de Plató, Twitter?», es pregunta Raül Garrigasait, escriptor i president de La Casa dels Clàssics, en l’article que va publicar al digital cultural «Núvol» el 17 de maig de 2020. La resposta podria ser afirmativa si admetéssim que la veritat és en un altre lloc, fora de les xarxes socials. Llegeix l’article l’actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula és una il·lustració de Mike McQuade.

«A la universitat, la responsabilitat institucional i col·lectiva és intocable i el valor d’aquest interès col·lectiu és i serà fonamental com a factor de transformació de futur», asegura Joan Guàrdia, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona, en l'article publicat a «El Món» del 20 de maig de 2020. Llegeix l'article el també professor i escriptor Oriol Izquierdo. La cartàtula és correspon als quadre de Gabriel Cornelius Ritter von Max «The Scholars» (1898).

«Ara no estem bé, però fa trenta anys estàvem pitjor. El 21 de maig del 1990, l’Audiència Provincial va absoldre de violació un jove de vint anys malgrat que el tribunal considerava provat que havia mantingut relacions sexuals amb una menor de només setze sense el seu consentiment», escriu la periodista Anna Sàez en un article publicat al diari «Segre» el 15 de maig de 2020. Llegeix l’article l’actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtura és un oli de Peter Howson del 1994 que reflecteix la brutalitat de les violacions de les dones durant la guerra de Bòsnia. 

La sobtada mort del dissenyador i artista visual Lluís Juste de Nin (1945-2020) va provocar que Agustí Colomines escrigués un obituari a «El Nacional» el mateix dia del decés, el 21 de maig de 2020: «Has dibuixat amb la mà esquerra —no tots els que escriuen amb la mà esquerra són especials, però tu sí que n’eres, Lluís—, i has estat un esquerrà convençut». Llegeix l'article l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és un autoretrat del mateix Juste de Nin. 

Davant el risc, diu el doctorand en filosofia Arià Paco Abenoza a la Universitat d'Arizona, «cal protegir allò que és a la base de les nostres societats: la pròpia responsabilitat», i esbrinar quin és el nivell de risc que podem assumir. L'article va ser publicat a la revista «Núvol» el 10 de maig de 2020 i el llegeix l'actiu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és una obra sobre paper, de 1964, d'Albert Ràfols-Casamada.

Quan les emocions entren en política s'identifica amb la «feminització», i llavors és molt fàcil passar-se de frenada. La politòloga i traductora Maria Vidal creu que aquest és un debat molt necessari i així ho va defensar a l'article «Feminització o barbàrie» que va publicar a «La República» el 18 de maig de 2020. Llegeix l'article el cantant i periodista Gerard Sesé. La caràtula és un detall del quadre «La doña» de la pintora mexicana Regina Jean.

«El que hem descobert aquests dies no és el teletreball, és la confiança: comprovar que la gent pot treballar si se l'empodera». Aquesta és la tesi Xavier Marcet, professor i president de Lead to Change. Llegeix l'article l'actor, doblador i historiador Jaume Comas. La caràtula correspon a la instal·lació «El motiu» (1994) de l'artista visual Perejaume.

«Que vol dir això que ara no toca parlar d’independència perquè tenim molt morts sobre la taula? Precisament perquè tenim morts, els vius hem de tirar endavant. Prou censures!». Així és com comença l'article que l'artivista i articulista Sara Sànchez va publicar a La República el 12 de maig de 2020. Llegeix l'article l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula és l'obra «La plaça» (1972), de Joan Genovés, mort el 15 de maig de 2020.

«Ana Requena Aguilar el considera un paradigma de nova masculinitat. És Fernando Simón. Director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat. Ese hombre. Un home que es pot explicar a partir de dos principis: el "cuquisme" i l’home postmodern de Miguel de Unamuno», escriu l'analista de gènere i periodista Marta Roqueta a la revista El Temps del 14 de maig del 2020. Llegeix el text l'actriu, periodista i educadora Carme Canet. La caràtula correspon a l'obra «Toxic Masculinity», de roro.wilso.

«Només un front internacional comú pot igualar l'escala de les nostres crisis, recuperar les nostres institucions i derrotar un nacionalisme autoritari creixent», proclama aquesta crida a constituir una Internacional Progressista (IP) llançada el 12 de maig de 2020 per personalitats de tot el món, entre les quals destaquen Katrín Jakobsdóttir, Fernando Haddad, Aruna Roy, Noam Chomsky, Vanessa Nakate, Vijay Prashad, Carola Rackete, Yanis Varoufakis, Elizabeth Gómez Alcorta, Pierre Sané, Naomi Klein, Varshini Prakash i molts altres. David Adler, coordinador la IP, va publicar aquest article l'11 de maig a OpenDemocracy per resumir els objectius de la nova organització. Llegeix l'article el periodista i radiofonista Kilian Sebrià. La caràtula correspon a l'obra «De pas al món», del pintor Joan-Pere Viladecans. La traducció catalana és d'Agustí Colomines.

«La maldat de l’espanyolisme és impressionant. Jo no m’ho volia creure, però es veu que els catalans fem cara de catalans», assegura l'escriptor i columnista Jordi Galves en l'article publicat a elnacional.cat el 13 de febrer del 2020. Llegeix la columna el periodista i cantant Gerard Sesé. La caràtula correspon al dibuix «Només sóc un Home», del pintor català, resident a Berlín, Eduard Bigas. 

«Espanya no és Canadà: Madrid encara avui empresona líders polítics i socials catalans i encausa judicialment milers de catalans per l’1-O, a banda de premiar i donar rendes vitalícies als policies més violents en la repressió», escriu el professor i antic eurodiputat Ramon Tremosa en un article publicat l'11 de maig de 2020 a la revista El Temps. Llegeix l'article la periodista i actriu Carme Canet. La caràtura correspon a l'obra «Souffle de vie» d'Eruoma Awashish, una artista nativa quebequesa.

«La incidència de la covid-19 en les residències geriàtriques ha deixat en evidència la hipocresia política de socialistes i comuns. I, més enllà de la pandèmia, posa en crisi el model d’atenció a la gent gran», sosté Rossend Sanglas en aquest article publicat a El diari del confinament del 6 de maig del 2020. Llegeix l'article l'escriptor i professor Oriol Izquierdo. La caràtula correspon a l'obra «El petó de la mort», de Bohumil Kubišta