Fundació Pere Tarrés

Treballar acompanyant persones és una de les tasques més complexes que existeixen. I una de les qüestions que més preocupen a aquells que volen dedicar-se a l'educació social, al treball social, a la infermeria o a qualsevol professió d'atenció a les persones és com gestionaran la distància professional i l'impacte emocional que suposa acompanyar en situacions tan complexes. Ens ho explica Òscar Martínez, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

T’has plantejat alguna vegada què podries fer per millorar el món? Actualment, milers de joves emprenedors d’arreu del món estan creant noves formes de transformació de la societat basades en projectes innovadors amb impacte social. El seu objectiu és superar el model tradicional de producció i consum per un nou paradigma més inclusiu i sostenible.

Per què una societat hiperconnectada produeix tant aïllament social i solitud? Per què els nens i adolescents de la nostra societat, que anomenem desenvolupada, pateix solitud i xarxes de relacions insuficients? Ens ho explica Txus Morata, professora del Grau d’Educació Social i de màsters universitaris de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés i directora de la Càtedra de Lleure Educatiu i d’Acció Sociocultural. 

Quan volem ajudar una persona, donar-li suport, acompanyar-la..., pensem que aquesta se sent ajudada? Podríem pensar que sí, però en moltes ocasions les intencions i la bona voluntat no són suficients. I, és més, en algunes situacions es pot causar un efecte contrari al desitjat. La professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, Gisela Ribera, ens explica com hem de fer aquest acompanyament. 

Com ajudar les persones que es troben malament, les persones que pateixen perquè tenen alguna dificultat a la seva pròpia família, amb ells mateixos, en l'àmbit laboral, per què han perdut un ésser estimat o l’estan perdent? Com fer que la relació esdevingui una trobada terapèutica que alleugi el seu patiment El counselling és una forma d'acompanyar a les persones que es troben malament i en José Carlos Bermejo, director del Màster en Counselling de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica en què consisteix. 

Quan estem atenent una persona gran, amb algun tipus de dependència o malaltia, estem segurs que estem posant la seva dignitat en el centre de la nostra actuació, sigui com a professionals o com a cuidadors no professionals? Segurament podríem assegurar que estem pendents de cobrir les seves necessitats, però ... I si això no fos suficient? Ens hem preguntat alguna vegada si l’atenció a una persona amb situació de dependència hauria d’anar més enllà de cobrir les seves necessitats bàsiques?  Això és possible? La professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, Montserrat Garcia-Oliva, ens incideix que la resposta a aquestes preguntes no és tant de si cobrim o no les seves necessitats, sinó de COM les cobrim. En aquest sentit, ens explica com funciona el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP), que posa la persona acompanyada i les seves necessitats al centre. 

Podem els adults aprendre jugant? Potser direu que això és cosa dels infants i que els adults ens hem de dedicar a coses serioses, però la veritat és que la gamificació s’està estenent, i cada vegada més empreses i entitats la utilitzen per assolir els seus objectius. Ens ho explica en  aquest pòdcast Lisette Navarro,  professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull. 

Quina és la millor manera d’acompanyar les noves generacions perquè siguin competents i felices en un món cada vegada més complex i alhora construir societats més cohesionades? El dibuixant Jaume Perich deia, amb el seu humor característic: “Educar un infant requereix molta paciència, sobretot, per part de l’infant”. És una forma simpàtica de recordar-nos que l’educand ha de ser sempre el protagonista del seu procés d’aprenentatge, tot i que massa vegades es converteix en mer receptor pacient de múltiples i diverses accions educatives. La docent de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, Isabel Torras, ens detalla quins són els reptes educatius actuals. 

Totes les persones som vulnerables, tu també. No obstant això, depenent d’algunes de les teves característiques, tindràs més o menys punts de poder estar socialment exclosa. Sovint es pensa que les persones excloses ho estan perquè s’ho han buscat o han tingut mala sort. Se les culpa i se les hiperresponsabilitza de les situacions en què viuen sense tenir en compte les estructures que les aboquen a viure com viuen. Ara bé, segons explica Marta Ausona, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, la classe social on hagis nascut, el teu sexe i gènere, el teu origen ètnic, la teva edat, la teva religió o les capacitats que se t’adjudiquen, entre altres factors, condicionen les teves possibilitats d’estar socialment més inclòs o exclòs de la societat on vius.

No només treballem per tenir un sou a final de mes. El component social de la nostra activitat laboral també pot tenir un impacte positiu a la nostra vida. Però tot i que fa més de quaranta anys que existeixen normatives de protecció, actualment, encara excloem del dret al treball molts col·lectius com ara el de les persones amb discapacitat. El professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social, Òscar Martínez, ens explica quina és la realitat de moltes persones amb diversitats funcionals o amb malalties discapacitants a l'entorn laboral. 

Quan us escolten, us sentiu escoltats de veritat? Admirem les persones que s'expressen bé i ens posem nerviosos quan hem de parlar en públic perquè volem fer-ho tan bé com sigui possible. Parlar, expressar-se adequadament amb paraules i gestos, és important. Tanmateix, si jo hagués d'escollir una entre totes les habilitats relacionades amb la comunicació, triaria, sense dubtar-ho, la capacitat d'escoltar. Paco López, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, parla sobre les habilitats que es requereixen per escoltar bé a una altra persona.

Què passa quan una dona és dependent? Està sotmesa a una situació de violència i no sap com sortir-se’n. Com fer perquè un infant que viu en un escenari de molta precarietat pugui tenir les oportunitats que té qualsevol infant i tenir una vida digne i plena? Com aconseguir que un home que està pel carrer des de fa molts anys trobi la manera de vincular-se a la societat i ser un ciutadà més de ple dret? Totes aquestes qüestions són les que es planteja l’educació social com a professió que genera possibilitats per sortir d’aquestes situacions de dificultat. El professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, Jesús Vilar, ens explica en aquesta càpsula de coneixement què és l'educació social i què aporta a la societat. 

Deia Oscar Wilde que les pitjors obres se solen fer amb les millors intencions. Sembla evident que una part del malestar i el patiment dels éssers humans neix d'accions reprovables, egoistes o que busquen el benefici propi. No obstant això, encara que no resulti tan evident, hi ha una altra part d'aquest malestar que és fruit d'accions fetes amb la millor de les intencions. El professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, Paco López, exposa com aquestes accions fetes amb les millors de les intencions poden ser contraproduents per la persona que es vol ajudar. 

Telèfons mòbils que contribueixen a l’educació de poblacions allunyades, drons que serveixen per buscar supervivents d’una catàstrofe natural, satèl·lits que identifiquen les zones més afectades per la pobresa: aquests són alguns exemples de com la tecnologia es troba al servei de la cooperació internacional. El degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social, Joan-Andreu Rocha, explica en aquesta càpsula de coneixement com les tecnologies de la informació i de la comunicació poden contribuir a respondre les necessitats de les persones que menys recursos tenen.    🔸 Pots llegir “El lleure educatiu, dinamitzador de comunitats i promotor d’activisme social”: peretarres.org/coneixement/bloc/tecnologies-servei-cooperacio-internacional   🔸 Més informació: http://www.peretarres.url.edu

"Has vist que concentrat està un infant de 4 o 5 anys quan juga? Està completament enfocat en el joc i sembla aïllat de tot el que l’envolta, com si estigués dins d’una bombolla atemporal. Està en el joc i enlloc més. Si l’observem amb deteniment, podem veure que no està fent una activitat qualsevol, sinó que a través del joc està creixent". En aquest podcast, la professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, Isabel Torras, ens dona set idees claus sobre per què és essencial que els adults respectin el joc dels nens i les nenes. 🔸 Pots llegir “Jugar és créixer: 7 idees claus”: https://www.peretarres.org/coneixement/bloc/jugar-es-cr%C3%A9ixer-set-idees-claus

El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha participat aquest dimecres al Fòrum Social Pere Tarrés, que organitza la Fundació Pere Tarrés amb el diari El País. En la 80 edició d'aquest fòrum, Torrent ha parlat sobre "Transformació social, verda, feminista i democràtica". A la seva intervenció, l'han precedit els parlaments del director general, Josep Oriol Pujol, i l'exconsellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa. En aquest enllaç, també us podeu llegir la notícia sobre el Fòrum Social Pere Tarrés: https://www.peretarres.org/actualitat/noticies/el-conseller-empresa-al-forum-social-pere-tarres

Davant d'una societat complexa, diversificada i amb desigualtats socials importants cal recuperar el territori, el barri, els entorns propers de relació i les xarxes de suport per a les persones, així com també promoure l'activació de les comunitats. En aquest sentit, les activitats de lleure educatiu, concebudes des del compromís solidari i per a l'enriquiment del bé comú, permeten crear societats més justes i igualitàries.    🔸 Pots llegir “El lleure educatiu, dinamitzador de comunitats i promotor d’activisme social”: https://www.peretarres.org/coneixement/bloc/lleure-educatiu-dinamitzador-comunitats-promotor-activisme-social 🔸 Més informació: http://www.peretarres.url.edu

Quines són les funcions del Treball Social a la societat actual? El Treball Social és una disciplina que va néixer lligada a donar resposta a les necessitats de les persones més vulnerables de la societat, però, actualment, també abasta tots els sectors de la població perquè vol promoure els drets de les persones i les comunitats.     Elena Requena, directora del Grau en Treball Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica quines són les funcions del Treball Social a la societat actual. Pots llegir "Per què és necessari el Treball Social a la societat": https://www.peretarres.org/coneixement/bloc/per-que-es-necessari-el-treball-social-a-la-societat

El sostre de vidre, les diferències salarials, la situació de les dones migrades o l’assetjament sexual vers la dona són alguns dels reptes pendents per aquest 8 de març, segons Marta Ausona, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull.  Ara bé, en el Dia Internacional de la Dona, Ausona vol posar l’accent en la importància de donar visibilitat a les dones de les professions socioeducatives o de l’acció social.“Hem de canviar la HEstory, la història d’ell, per la HERstory, la de la dona”, puntualitza.

Es tendeix a pensar que la salut mental és una qüestió essencialment biològica, que depèn únicament de variables individuals o de com eren les persones que ens van educar. Sense menystenir aquests aspectes, cal emfatitzar que la societat on vivim també és un condicionant de la nostra personalitat i quin grau de salut mental presentem. Llavors, si cal tenir en compte les condicions socials quan parlem de salut, què poden aportar el treball social i l’educació social en la cura de la salut mental dels nostres infants? Ens ho respon Elena Requena, directora del Grau de Treball Social de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.   🔸 Pots llegir “Com el treball social i l’educació social vetllen per la salut mental dels infants?”: https://www.peretarres.org/coneixement/bloc/com-treball-social-educacio-social-vetllen-salut-mental-infants  🔸 Més informació: http://www.peretarres.url.edu

El 2020, sens dubte marcat per l'inici de la pandèmia de la Covid, resiliència es va erigir com a una de les possibles candidates de ser paraula de l'any. Aquesta significa la capacitat de fer front a les adversitats i, fins i tot, sortir-ne enfortit d'elles. Però quines eines tenim per ser resilients? Ens ho explica Paco López, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull. 

EL 20 de febrer és el Dia Mundial de la Justícia Social per posar en evidència les desigualtats global existents. Així ho va determinar l’Organització de les Nacions Unides el 2007 i, ara, el professor de la Facultat Pere Tarrés, Miguel Ángel Pulido, reflexiona sobre la importància d’erradicar les desigualtats, així com quins són els reptes pendents per aconseguir aquesta justícia social o que es pot fer des de les professions de l'acció social, com el treball social o l'educació social, per assolir-la.  

Quantes decisions prenem al llarg del dia? I al llarg de la nostra vida? No sempre ens n’adonem, però ens passem la vida decidint. Decidir implica valorar, triar allò que creiem que és millor i desestimar el que no trobem adequat. La vida d’una persona està farcida d’innombrables decisions, des de les més banals fins a les més profundes. Enric Benavent, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull, explica la importància que reflexionem abans de prendre decisions. I tu què en penses?

El professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social, Óscar Martínez, ens explica set motius pels quals és apassionant ser educador social. Si creus que aquests encaixen amb tu, sens dubte, aquesta és la teva professió. Si vols saber 

Us heu fixat que davant d'una mateixa situació cadascun de nosaltres responem de manera diferent? No us heu trobat mai que davant d'un mateix fet, ja amable o dolorós, cada persona el veu de manera molt diferent? Us heu preguntat el perquè? La responsable de tot plegat és l'actitud. L'actitud ens marca la manera que tenim d'afrontar la vida. La professora de la Facultat d'Educació i Treball Social Pere Tarrés - URL, Àngels Sogas, reflexiona sobre com l'actitud ens ajuda a fer front a situacions complicades de la vida. Aquí pots llegir-ne el contingut de la seva reflexió.

El Nadal és una època de reunions amb familiars i éssers estimats. Ara bé, aquesta celebració és molt més que això i, també, propicia una reflexió sobre la figura de Déu. Tal com recorda Maria Mercader, responsable d’Identitat i Pastoral de la Fundació Pere Tarrés, en aquesta festivitat es commemora el naixement de Jesús, que se'ns presenta com un nadó amb tot el que comporta "fragilitat, vulnerabilitat i obert a tot el que l’envolta”. Vols saber més sobre la imatge de Déu en els dies Nadal, no et perdis aquesta reflexió de Mercader, que també la pots conèixer en aquesta notícia. 

En poques hores arribaran els Reis Mags. Per això, molts nens i nenes ja han preparat l'aigua pels camells, així com el menjar per ses majestats i els seus patges. A més, amb il·lusió i impaciència esperen que vinguin aquesta nit a casa seva per portar-los allò que tant desitgen. Ara bé, per què deixem de creure amb els Reis Mags? Per què perdem la il·lusió.  Com evoluciona la nostra comprensió de la realitat a mesura que anem creixent? Isabel Torras, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica com pares, mares i educadors poden acompanyar-los en el pas del pensament màgic al pensament lògic. També, pots llegir aquesta informació en aquest article.

Maria, Josep, el nen Jesús, els Reis Mags, els pastors, el llenyataire o el caganer. Aquestes són algunes de les figures que adornaran molts pessebres de les llars catalanes. Ara bé, què és el més tradicional d’aquesta escena? Doncs bé, segons defensa el professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, Enric Benavent, el més tradicional és reinterpretar-lo constantment. Per això, no veu cap inconvenient en les interpretacions contemporànies que es fan, per exemple, a la plaça Sant Jaume de Barcelona. En aquest àudio podràs conèixer més sobre aquesta tradició i com ens ha arribat fins a l'actualitat. També, pots llegir el text en aquest enllaç.

El 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans en commemoració de l’aniversari on l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948. Segons l’ONU, els drets humans són aquells que tota persona, sense importar la seva raça, sexe, ètnia, llengua, nacionalitat o religió posseeix com a drets intrínsecs des del seu naixement. Segons el director acadèmic de Grau i professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, Jesús Vilar, aquests són un "acord bàsic, de mínims que té a veure amb la promoció de la dignitat humana”. Per què? Descobreix-ho en aquest podcast. Si vols més informació, també pots consultar aquesta notícia.

Les activitats de lleure educatiu, a més d’ajudar els infants i adolescents a créixer com a persones, els ajuden al desenvolupament escolar i, a llarg termini, a la seva inserció laboral. Així doncs, el lleure educatiu ajuda a trencar el cercle de la pobresa infantil. Segons diverses investigacions, l'accés a l'activitat no lectiva té correlacions importants amb el benestar i l'èxit acadèmic. Txus Morata, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull, detalla les set competències acadèmiques que es desenvolupen a través de la participació en activitats de lleure educatiu. 

El pròxim 20 de novembre se celebra el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Entre els infants més vulnerables es troben els menors estrangers no acompanyats. Ara bé, cal destacar que darrere de la paraula “MENA”, menors estrangers no acompanyats, hi ha moltes històries diferents i personals d’infants, adolescents i joves que arriben migrats al nostre país sense companyia. Gisela Riberas, vicedegana d’Ordenació Acadèmica i professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica les competències i coneixements que han de tenir els professionals que els acompanyen.

Quan estem atenent una persona gran, amb algun tipus de dependència o malaltia, estem segurs que estem posant la seva dignitat en el centre de la nostra actuació, sigui com a professionals o com a cuidadors no professionals? Segurament podríem assegurar que estem pendents de cobrir les seves necessitats, però... I si això no fos suficient? Ens hem preguntat alguna vegada si l’atenció a una persona amb situació de dependència hauria d’anar més enllà de cobrir les seves necessitats bàsiques? Això és possible? Totes aquestes preguntes i moltes més us respondrà Montserrat Garcia, en una nova càpsula de coneixement on abordarà els beneficis d'un model d'Atenció Centrada en la Persona. García és directora de grau en Educació Social, directora del Màster en gerontologia i promoció de l'autonomia personal i del Programa Universitari per a Gent Gran de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull. 

Tendim a pensar que les tecnologies de la informació, com ara Internet, les xarxes socials i els recursos digitals, es troben a l'abast de tothom. Però no és així: al voltant d’un 60% de les persones al món no tenen un accés corrent a aquestes tecnologies. Aquesta diferència entre les persones que tenen accés a les tecnologies de la informació i aquelles que no en tenen o en tenen un de limitat s'anomena la "bretxa digital". Joan-Andreu Rocha, degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull, explica en aquest nou episodi de càpsules de coneixement el què implica la bretxa digital. 

Avui dia, ningú no discuteix que l'ètica és un element central de la pràctica de qualsevol professió, especialment, en aquelles que tenen a veure amb acompanyar les persones. L’ètica sempre està present en tots els moments de l’activitat: en el rigor dels diagnòstics o de les accions, en el tracte amb les persones ateses o en l’ús del poder que dona el rol professional. Es tracta de professions on no es pot ser neutral i mantenir-se al marge, sinó que cal influir en la realitat, però treballant des de la imparcialitat. La bona pràctica, la professionalitat, no és només l’ús adequat de la tècnica, sinó la combinació del coneixement amb el tracte respectuós a les persones ateses i amb el compromís de potenciar l’autonomia i la construcció d’entorns humans acollidors. Ara bé, des d’aquesta globalitat i integralitat, què vol dir incorporar l’ètica en la pràctica professional? Aquesta qüestió és la que ens respon Jesús Vilar, director de grau de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull en una nova pràctica de coneixement. 

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, detalla els reptes socials del Govern de Catalunya a curt i llarg termini en el 77è Fòrum Social de la Fundació Pere Tarrés. Vols saber quins són? No et perdis aquest podcast.  

Sovint, el treball social s’identifica com una professió centrada en ajudar a persones que tenen problemàtiques personals i socials que impedeixen la seva integració a la societat. Tanmateix, el treball social va molt més enllà i està present en molts àmbits de la nostra societat. Sabies que hi ha treballadores socials a les escoles, les mútues o les empreses? Anem a descobrir-ho de la mà d'Elena Requena, directora del Grau en Treball Social en la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Ramon Llull.