RESERVOIR JOCS

Amb el nom de Next Move Games (o Plan B Games) coneixem l'estudi creatiu, treballant per a Asmodee, que durant els darrers anys ha implantat la tendència del que abans pejorativament dèiem "sobreproduir els jocs" (i que ara diem "cuidar la producció dels jocs"). Ja pot ser un joc de tauler com aquest Reef, o el premiat Azul, o un joc de cartes com 5211 (en vam parlar a la secció número 194 al programa) que aquesta casa utilitza els millor materials així com els millors artistes per fer que els seus jocs destaquin sobre la resta.

El que va començar com una tendència s'està convertint en estàndard per a aquesta i altres moltes editorials que no volen quedar-se enrere, ja que la bona producció d'un joc és quelcom que ara els consumidors ens atrevim a exigir (i a pagar si cal). Això, entre altres factors, ha fet apujar els preus dels jocs de taula bastant si els comparem amb el que es pagava per un mateix joc fa 5 anys... però, en comptes de publicar-se menys jocs, cada any la xifra de novetats es dispara i ens trobem que hi ha molta oferta per a una demanda cada cop més acurada (la gent s'informa abans de comprar o proven els jocs a clubs i associacions valorant si aquell títol té lloc al prestatge de casa o, si tenint-lo al club, ja n'hi ha prou...).

Sigui com sigui, s'està generant un efecte: comprem menys jocs i juguem aquells que tenim pendents d'estrenar a casa. I així, de vegades, trobem o retrobem sorpreses com aquest joc de Matsuuchi que guarda un ADN d'autor molt potent quan el comparem amb Century: La ruta de las especias sent tots dos jocs bastant diferents.

Els jocs i els puzles moltes vegades comparteixen una arrel comuna que és la del goig de la superació d'un repte. En els jocs el repte dependrà de l'encert i/o sort, o la manca d'aquests, que tinguin els teus adversaris i en els puzles tota responsabilitat de superació recaurà sobre nosaltres mateixos. Ara bé, darrerament ens trobem jocs de tipus puzle que es poden jugar cooperativament fent ús del que en l'argot més jugaire diem "el rusc mental" (en castellà: "la mente colmena").

Diáspora és una col·lecció de puzles presentada en una pila de cartes que ens posa en safata jugar acompanyats (tot i que també es gaudeix jugant-hi sol). Ara bé, la genialitat d'aquest nou joc de Zacatrus! no rau en la qualitat dels puzles sinó en la qualitat del text de ciència-ficció que se'ns desbloquejarà a mesura que anem resolent els enigmes presentats a les cartes. D'altra banda, la part més fresca i original la trobem en la manera que ens hem de comunicar amb la Turing, la intel·ligència artificial responsable de la història en la qual ens trobem de caps i peus però també el sistema de verificació de les nostres respostes... una simple adreça de correu electrònic.

Tot seria un petit gran batibull si no fos per l'encertat llenguatge amb què ens contesta la màquina, que dóna sensació de ser un automatisme pervers en determinats moments. Entenem que aquest mèrit el posa sobre la taula (o millor dit: a les pantalles) Santiago Eximeno, autor de jocs però encara més autor de ficcions i ficcions interactives. La meravella doncs és que aquest és un sistema que mai havíem vist i que funciona. I tot i que els puzles podrien tenir una connexió temàtica i qualitat més depurada el joc és realment divertit.

Antoine Bauza és famós per 7 Wonders, Ghost Stories o Hanabi... però també fa jocs com No sin mi gato. En aquest àudio us expliquem per què és un excel·lent petit joc per tenir aquest Nadal per casa i per tots aquests motius és un dels cinc jocs que el podcast Reservoir Jocs ha volgut donar a la 3a Quina Solidària de la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca. Així que si el voleu, una de les formes més interessants d'aconseguir-ho és participant en la quina diabólica d'enguany.

Un factor que suma perquè un joc entri amb la catifa vermella al Descobrint Jocs és que estigui editat en català. Un altre molt important és que tingui com a protagonista a la ciutat de Barcelona... i avui hem trobat un joc que combina ambdós factors i no volem esperar més per presentar-vos aquest flamant Zoom in Barcelona.

Sobta d'inici veure que està dissenyat amb 3 caps i il·lustrat a 4 mans, però vam estar a una de les sessions de 'testing' obert (concretament al Festival Molins Horror Games 2018) i allà vam poder copsar que l'entesa entre totes les parts era simplement perfecte. Una nova i petita editorial de casa nostra com Cucafera Games ha estat capac de treure al mercat un joc amb un format molt complet (amb cartes, tauler, 'tokens' de cartró, peces de fusta...) i amb uns estàndards de qualitat òptims. Bona feina! Normalment els crítics sempre posem el crit al cel amb les baixes qualitats però mai fem el contrari quan tot està bé, i això també ha de canviar.

Zoom in Barcelona és un joc, o un sistema de joc extrapolable, sobre el plànol de Barcelona en aquest cas. On ens hem de moure i capturar fotos de la manera més optimitzada possible per puntuar més que els altres jugadors. Una munió de mecàniques elegants i plaents destinades a un públic familiar. Recorda en sensacions, salvant bastant les distàncies, a la genial sèrie de jocs sobre mapes que van fer del 2003 al 2013 l'Alan R. Moon i l'Aaron Weisblum coneguda com a "10 Days in...".

Els roll & write estan de moda, és una evidència, però al mercat hi ha de bons i dolents i al Descobrint Jocs no us volem fer perdre el vostre preuat temps... el material que us portem a la secció, tret d'alguna excepció en què sempre avisem, està filtrat per garantir la vostra satisfacció i aquest PLENUS s'està convertint a poc a poc en el joc de llapis i paper que més veu taula a casa nostra.

Senzill d'aprendre, però difícil d'excel·lir-hi, ràpid a l'hora de preparar una partida i amb una versió per jugar en solitari perfectament dissenyada per agafar mestratge en la pràctica de marcar caselles per tal d'intentar jugar millor que els nostres rivals en les partides multijugador. No hi ha entretorn perquè sempre jugues, tant quant tu tires els daus com quan ho fan els altres... ha trigat un parell d'anys en ser publicat a casa nostra (en una edició que inclou el català entre les 4 llengües en les que s'ha imprès) perquè va sortir per Devir a finals de l'any passat, però amb el temps s'està fent un nom entre els jocs d'aquest format per al públic familiar. La versió per jugadors més crema-neurones és OPTIMUS, també publicat per l'editorial barcelonina.

Aquest simpàtic 5211 no passa desapercebut quan està sobre la taula. L'excel·lència en la producció a què ens han acostumat la gent de Plan B Games o Next Move Games es fa palesa. I tot i ser només unes cartes, trobem que són bastant més sobredimensionades que les de la resta de jocs, molt agradables al tacte i amb unes il·lustracions a càrrec d'un dels artistes cabdals en el món dels jocs de taula (Chris Quilliams) que l'han fet sortir de la seva zona de confort per plasmar a les cartes uns estampats més típics de les camises hawaianes que s'han posat darrerament de moda.

Mecànicament el joc funciona bé i és agradable de jugar, tot i que hem trobat algun text en el reglament que es deixa a una interpretació confusa.

Tots els que escolteu aquesta secció segurament coneixeu els premis Spiel des Jahres. Molt probablement també us sona el nom de Reiner Knizia (l'autor de jocs del qui més hem parlat al Descobrint Jocs). Doncs avui ho tornem a fer perquè ho ha tornat a fer: passar-li la Navalla d'Occam a quelcom tan senzill com un joc de cartes familiar de gestió de mà.

Aquest principi d'economia o estalvi l'aplica a tot el conjunt: material de joc, regles, mecàniques, fins i tot grafisme... i, tot plegat, funciona i molt bé. És per això, i per fer-ho en ple 2019, que creiem que als crítics els ha tornat a sorprendre positivament i per això han volgut premiar aquest elogi a la senzillesa amb una nominació als Spiel des Jahres d'enguany. Segurament no ho guanyarà, o potser sí perquè els altres nominats són dos jocs de paraules (que normalment no pisquen tret d'obres mestres com Codi Secret).

LLAMA té, a part de la ultra-senzillesa, una cosa que fascina i que comentem a l'àudio: el que sembla un desgavell matemàtic en el sistema de puntuació (el bonus de poder retornar una fitxa de punts negatius quan guanyes una ronda) notes que és totalment intencionat per conferir-li al joc una de les seves grans virtuts, que no és altra que oferir la possibilitat de "reenganche" als jugadors més endarrerits en la partida. Això, en un joc familiar, és sinònim de triomf. Proveu-ho i veureu... ah! és un secret, però amb un parell de baralles de cartes us podeu "fabricar" un LLAMA casolà.

Encetem nova temporada al Descobrint Jocs amb un joc molt especial i amb sorteig! Avui, a la secció número 190, us parlem del nou joc del tàndem creatiu format per Dani Gómez i Josep Maria Allué. Gent "de casa nostra" fent un encàrrec molt "de casa nostra".

Devir ha obtingut la llicència del reeixit llibre infantil de l'Anna Llenas per transformar-ho en un joc de taula on la identificació de les emocions (la pedra angular del simpàtic i despistat monstre) sigui present d'alguna manera. Allué i Gómez van agafar el guant desenvolupant aquest preciosista Memory emocional cooperatiu que farà que compartim, grans i petits, els nostres moments més grocs, verds, blaus, negres, vermells i roses. Només per això ja val la pena fer una partida.

Pels especialistes, després que Allué guanyés l'any 2017 amb Víktor Bautista el premi As d'Or a França amb El Niu del Cucut no ha passat desapercebuda aquesta nova creació, i ha estat nominada als As d'Or 2019 (també en la categoria infantil -potser la més complicada per això que els nens són el públic més exigent-).

I tant parlar de premis ens han agafat ganes de repartir també nosaltres algun premi. Aprofitant que el Miquel porta el ticketing i la comunicació del Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca i que el diumenge 22 de setembre s'hi representa la funció de El Monstre de Colors... regalem una entrada doble per gaudir d'aquesta obra de teatre creada per Tutatis Distribucions. Només heu d'escoltar la secció per saber què heu de fer. Ànims i seguim una temporada més parlant de jocs a Ràdio Sant Andreu!

Acomiadem temporada amb un joc molt especial. Fa pocs dies es va celebrar el 30è aniversari de les protestes a la plaça de Tiananmen i des del podcast i la secció a Ràdio Sant Andreu ens volem fer ressò recomanant aquest Tiananmen: The Unknown Protester.

En primer lloc es tracta d'un "joc" print&play (que us podeu imprimir i fer a casa), us passem els enllaços als arxius de descàrrega al final d'aquest text.

En segon lloc, i per això posava entre cometes la paraula "joc", podem dir que és més un fake game que un joc de veritat. Sí, com les fake news (notícies falses) o com un mockumentary (fals documental)... productes creatius creats moltes vegades per intentar sacsejar consciències.

I en tercer lloc ens trobem amb un artefacte que serveix per mantenir i transmetre la memòria històrica d'un moment cabdal del qual es coneix com a no-violència. Efectivament aquest fals joc es podria treure en una aula per iniciar un bon debat, i no necessàriament a l'Escola de Cultura de Pau (que admirem per la feina que fa des fa molts anys).

Important acompanyar la sessió post-partida amb, per exemple, aquests vídeos: - China: tanques contra libertad (Informe Semanal del 10 de juny de 1989). - La imagen que China olvidó (micro-reportatge de la BBC que demostra en menys de 2 minuts i mig com treballa el govern xinès per la desinformació).

I ara sí, els enllaços als arxius del joc: - Imatge per imprimir i retallar el joc i les peces (surten 3 jocs per full A4). - Traducció al català del reglament del joc.

Bones vacances i fins a la temporada vinent! Tindrem sorpreses, ja veureu.

 De vegades el Jordi em demana que porti a la ràdio jocs amb un tema de plena actualitat com les eleccions. Conec diferents jocs de taula antics sobre aquest tema, però justament Arrakis Games acaba de treure un nou que combina 3 coses que m'encanten: tema electoral, història americana i Stefan Feld com a autor.

Ja sé que Stefan Feld té amants i detractors a cabassos, aquests últims diuen que els seus dissenys són freds i secs com el gel, que sempre fa una "amanida de punts" (concepte que pretén resumir les múltiples vies on esgarrapar punts d'una manera o una altra) i que també peca de molta abstracció com Reiner Knizia (clar, fan eurogames, què volem doncs?).

A Revolución 1828 si vols tema el pots trobar en algunes mecàniques (com la de la difamació), però no us enganyaré... no és Las Mansiones de la Locura. Ens trobarem un joc per a dos jugadors tens, amb unes mecàniques força originals i certa rejugabilitat per les diferents combinacions de fitxes que es posen atzarosament sobre el tauler a cada ronda.

Em seria més fàcil recomanar-ho "molt fort" si el preu hagués estat més baix, però entenem que Arrakis Games haurà fet un tiratge molt baix i per això el trobem més car que altres jocs de format similar (atenció, aquest baix tiratge també pot afavorir la revalorització del joc en poc temps a nivell de col·leccionisme).

Spin-offs, spin-offs i més spin-offs! Potser és una bona estratègia comercial quan tens una marca com ¡Aventureros al Tren! sobre la taula... i és que del clàssic joc de trens ja hem vist infinitat de mapes (taulers), també versions d'aniversari amb components de luxe, fins i tot la versió infantil i ara venen els spin-offs de ciutats del món.

S'ha d'anar amb molt de compte quan es fan aquestes coses. Perquè el producte original és un GRAN joc... d'aquells imprescindibles en qualsevol ludoteca (gran o petita). I quan compares ¡Aventureros al Tren! amb ¡Aventureros al Tren! New York s'hi veuen les vergonyes. Generosament hem etiquetat aquest spin-off de "demo tècnica" del joc original, i hem tornat a utilitzar a la secció el concepte "ludus interruptus" després de molts anys (5 concretament) quan vam analitzar l'infame Un Imperio en 8 Minutos.

Parlem de CuBirds, un joc de cartes molt original en el seu aspecte gràfic però també en la mecànica de com els jugadors han d'anar agafant cartes d'un 'pool' central i comú de quatre fileres de 3 cartes cadascuna.

També us expliquem breument que aquest és un dels molts jocs que l'empresa FORGENEXT ha ajudat a veure la llum. Són facilitadors i mediadors entre autors i editors. També ajuden en les tasques de desenvolupament, tant a editors com a autors. El més semblant que tenim a casa nostra és el grup Santa Clara BCS.

Bandido és el seu best seller i la raó principal d'això és que el pots començar a jugar mentre expliques les regles (tal com hem fet a la ràdio). Ara, en el món dels videojocs estan molt de moda aquells jocs amb procedurals (on cada partida els nivells són diferents i es generen mitjançant algoritmes en funció de la resposta humana). Salvant les distàncies, podríem dir que Bandido és un cooperatiu senzillíssim i procedural. Perquè tinc comprovat que com més gran és el coneixement de la tipologia de les cartes que componen el joc per part dels jugadors, més fàcil és guanyar la partida. Per evitar això comparteixo amb vosaltres una variant que he penjat a la BGG anomenada CHAPO'S TURN, que el fa més difícil i apte per jugar només amb adults. Sigui com sigui, un petit gran disseny que vaig poder descobrir gràcies a Baldo i Fran FG les passades jornades Ayudar Jugando.

Del món del minimalisme ja coneixem aquell dit de "menys és més". Darrerament s'ha fet extensible a molts altres àmbits del disseny: disseny d'interiors, disseny gràfic/web, disseny industrial... i, ara també, disseny de jocs. Des de Suïssa, una petita editorial anomenada Helvetiq ha sabut irrompre en el panorama amb jocs molt petits de components i molt senzills d'aspecte gràfic així com de reglament. Mig seriosament diem que fan dissenys minimalistes "a la japonesa" en el cor d'Europa, des de dues petites oficines a les ciutats de Basilea i Lausana.

Reiner Knizia sempre ha hagut de suportar la crítica dels aficionats avançats (i de vegades una mica "haters") que mai inventa res, que viu de les rendes dels seus grans dissenys, que tot el que fa és molt abstracte, que sempre està fent "refregits" dels seus jocs... i potser és veritat, de fet aquest Blue Lagoon és com la barreja concentrada de: Rondo (2012), Jäger und Sammler (2010) i A través del Desierto (1998).

Però, és clar, estem en 2019! Quanta gent nova s'haurà incorporat a l'afició? Si Reiner Knizia no fa "refregits" potser els aficionats nouvinguts no se'l troben. Per tant, intentem entendre dues coses: que l'autor necessita aquests jocs com a targeta de visita per a nous jugadors/compradors i que a cap editorial del món li molesta massa editar un disseny (sempre ben ajustat -i alguns jocs actuals no poden dir el mateix-) de Reiner Knizia. Així doncs, el Doctor encara té una porta oberta al DESCOBRINT JOCS.

He de reconèixer que estic comprant molts menys jocs que en altres etapes de la meva vida, els motius són diversos: com dic a la secció estic tornant a gaudir dels videojocs, hi ha massa novetat editorial (tanta que aclapara), intento conciliar més temps amb la família... però hi ha coses que no canvien mai, i una d'aquestes és l'impacte que em fa un joc que no he vist mai, del que no conec l'autor però que només mirant la portada ja intueixo que a dins s'amaga un bon joc. Això em va passar aquest mes de gener a un Abacus amb el joc Planet.

Vaig agafar la capsa, vaig comprovar que mai havia vist el nom de qui signava el joc (fet que encara em va motivar més a saber què hi havia), vaig llegir la contraportada i mirant les "repros" dels components ja estava caminant cap a la capsa per pagar-ho. I és que Planet és preciós, ens convida a crear un planeta habitable per a diferents espècies animals, les mecàniques són senzilles (però pots jugar-hi també amb jugadors avesats), juga amb àrees i volums, té una producció exquisida i fa servir el magnetisme dels imants. Potser això encara em va "atraure" més, no sé. Però si la secció es diu "DESCOBRINT JOCS" es tracta d'això... de portar descobertes com aquesta.

A finals de l'any passat ja s'intuïa que els jocs tipus paper & pencil (paper i llapis) o roll & write (tirar dau i escriure), de fet en vam parlar d'alguns jocs interessants que feien servir aquesta dinàmica. Però avui portem a la secció el que de moment creiem que és el millor dels que hem provat fins ara (a falta de provar Plenus i Ganz Schön Clever).

A més us explicarem la història de la publicació en castellà d'aquest joc, vinculada a una visita d'un grup de jugadors catalans al Festival Internacional de Jocs de Cannes. I, si ens hagués donat temps, també us hauríem comentat que el joc es va presentar com a prototip al concurs de creació de jocs més important de França, el que organitza el CNJ de Boulogne-Billancourt (París).

Comencem l'any 2019 de la millor manera que es pot fer: portant a la ràdio un dels nous jocs que més (si no és el que més) ens ha agradat de la fornada de jocs sortits durant la campanya de Nadal. Després de Pandemic Iberia creia impossible veure un Pandemic amb més sabor temàtic... sense haver valorat encara el Pandemic Rising Tide (joc ambientat en Holanda i la seva lluita guanyant terreny al mar), aquest Pandemic La Caída de Roma m'ha sorprès molt gratament.

Tal com expliquem a la secció, aquest spin-off del sistema Pandemic agradará moltíssim als aficionats als wargames, ja que és la versió que més trama historicobèl·lica conté. S'han substituït les epidèmies per invasions bàrbares a l'imperi romà. També s'inclou per primer cop en un Pandemic una versió oficial per jugar en solitari i batalles amb resolucions de tirades de daus (trets que també agrairan els jugadors més grognards).

Segons els editors, aquesta col·lecció d'spin-offs anomenada Colección Supervivencia està feta per tiratges molt limitats de jocs que, en teoria, no es reediten posteriorment. Per tant, i com que és un gran joc, us animem a aconseguir-ho ara que acaba de sortir abans que es descatalogui i s'inflin els preus al mercat de segona mà. Feliç 2019 a tots i totes!

Fa molts anys que jugo i que faig jugar a la gent que m'envolta. Recordo com si fos ahir que una parella (Oskar i Nerea) del poble de la meva dona, en haver jugat amb mi a uns quants jocs van començar a comprar-ne per a ells alguns a l'antiga i enyorada botiga on-line LaPCra. Un dels primers jocs que es van comprar per iniciar la seva ludoteca va ser Robot Master, un joc de Reiner Knizia en una capseta cuadrada i metàl·lica de Cocktail Games. Li vam fer partides i el vam gaudir molt en aquells dies en els quals el ritme editorial era suau i plaent.

Avui, 10 anys després, encara jugo amb Oskar i Nerea però el món dels jocs de taula s'ha tornat més saturat, més urgent i més angoixant. Tot i així, els bons dissenys perduren i els creadors els adapten per les circumsàncies... Dragon Master és una simplificació d'aquell Robot Master que conserva tots els ingredients d'un bon joc del doctor Knizia: ràpid d'explicar i de preparar, senzill però amb certa profunditat estratègica i tens pero agradable. Un joc ideal per portar-ho de viatge i jugar-ho fins a "cremar-ho" amb la parella als avions, als trens, als aeroports, als hotels... i en una edició impecable per part de MasQueOca.

Avui portem a la secció un joc que esdevé un claríssim exemple dels conflictes sobre la propietat intel·lectual. El doctor Knizia (pels que seguiu la secció ja sabeu que és un dels meus autors fetitxe) se les va tenir amb Sophisticated Games pels drets del seu joc abstracte GENIAL. I és que GENIAL, molt abans que AZUL, va ser un joc abstracte familiar molt i molt interessant editat a casa nostra per Devir.

Després de judicis i partir peres definitivament amb els anglesos, Knizia ha servit la seva particular venjança en plat fred. Sobre l'esquelet d'un disseny boníssim com és el de GENIAL, ha creat un nou joc simplificant la manera de puntuar (perquè les projeccions de les peces rectangulars són més accessibles i clares que les de les peces hexagonals) però introduint una mecànica nova (les piràmides de plàstic) que li confereixen a AXIO un atractiu mecànic molt especial.

Com diem a la ràdio, si ja teniu GENIAL potser comprar AXIO no paga la pena... però si no teniu cap dels dos, potser AXIO és un joc més amable i accessible que no perd atractiu estratègic.

Un dels llocs privilegiats del Festival Dau Barcelona, i ho diem després d'haver cobert les set edicions, és sens dubte l'entrada a l'espai La Fàbrica entre la porta i l'ascensor... allà et veu tothom! I allà estaven els flamants guanyadors del premi que atorga HISPA al millor joc d'edició estatal: Martí Lucas i Josep Izquierdo (també coneguts com els TOTJUGAR -el mes de juliol de 2014 ja parlàvem amb ells en aquest humil podcast!-).

Avui no parlarem d'ofertes, però en ser BLACK FRIDAY us oferiré 3 àudios pel preu de 2!!! A hores d'ara hauria d'estar anant cap a l'acte de lliurament dels premis Dau, però l'esquena no em deixa bellugar gaire i estic publicant això mentre faig el recomanat repòs. Intento estar a tope per dissabte i diumenge.

Primerament l'àudio l'anava a titular "La moderadora, l'MC i la bonus track". Perquè al Molins Horror Games vaig parlar amb la Núria Casellas (moderadora de la xerrada del capítol anterior i editora a Cucafera Games), també amb el Sergi Sanmartí (MC o "Mestre de Cerimònies" de tot plegat) i com a bonus track escoltareu al Ferran Renalias de Ludo Catalunya, amb el que vaig poder parlar al passat festival JOKOS de Sabadell.

Material en tenim molt, i més que generarem aquest cap de setmana... i després ve la DevirFest i AJ. Ja sé que demanaré als reis: un recanvi de lumbars i cervicals. Però, sigui com sigui... SEGUIM!

Tenim la sort de veure com cada dia neixen nous projectes en el panorama lúdic, i avui comptem amb un joc de la nova editorial gaditana Pavana Games.

Pirámide del Sol, ho hem de reconèixer, és un joc que pel que fa a mecàniques i producció no ens ha fet el pes. Hi ha cartes per portar la puntuació que utilitzen colors que no es distingeixen dels fons, la puntuació (a part dels problemes de visualització) és un xic tediosa i com a joc de construir una piràmide amb cartes, tot i que temàticament funciona, mecànicament trobem velles joies que el superen... sense anar més lluny Pinguin-Party, un joc de fa 10 anys de Reiner Knizia.

Amb Fréderic Moyersoen, autor belga del clàssic Saboteur (publicat l'any 2004), sempre estem esperant un nou gran joc com el que al seu temps va suposar el dels nans i la mina... malauradament, joc rere joc, mai trobem aquesta fita i comencem a pensar que és un autor one-shot (que al final de la seva carrera es valora només per una única obra). Sigui com sigui, esperem que el "malastruc" de Moyersoen no s'encomani als amics de Pavana Games als que desitgem molta sort en la seva aventura.

Este audio es íntegramente en castellano por voluntad expresa de la organización.

Del 9 al 18 de noviembre, en Molins de Rei, se celebró la edición número 37 del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei. Y, dentro del mismo, la asociación JUGONES montó por segundo año un evento en sintonía con el festival: una jornada de juegos de mesa dedicados al terror y a otra temática invitada (en este caso han sido los viajes).

Uno de los platos fuertes fue la mesa redonda que juntó a David Esbrí (editor en Devir), Fernando Barbanoj (autor de Stress Botics -al que también tuvimos el placer de conocer en nuestro anterior episodio-) y Lluís Collelldemont (autor de Death Show TV).

La mesa redonda fue moderada por Núria Casellas (autora de juegos y flamante editora en Cucafera Games) y fuimos invitados al evento por Sergi Sanmartí (docente y miembro de JUGONES). En el siguiente episodio hablamos brevemente con ellos.

Avui parlem del joc que, amb el permís de SuperRino, es pot convertir en un digne successor de Jenga (joc clàssic d'apilament creat el 1983 per la dissenyadora Leslie Scott).

Topito és un dels 7 jocs que des del podcast RESERVOIR JOCS hem volgut donar a la iniciativa de la Quina Diabòlica Solidària organitzada per la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca.

Esperem que aquesta petita donació serveixi per recaptar diners per contribuir des de Sant Andreu de la Barca a La Marató de TV3.

Es pot fer una secció del DESCOBRINT JOCS amb spoilers? Ho hem intentat i la veritat és que sí. Tot i que ben bé no ha estat un spoiler... podem dir que es tracta d'un "truc" per obtenir millors resultats a The Mind.

The Mind no és un joc. És un experiment que s'ha de provar almenys un parell de vegades i, si pot ser, amb grups de persones diferents. M'agrada dir que és un experiment de team building perquè cada cop que el jugues acabes sincronitzant-te millor amb els teus companys. Tant que es poden arribar a donar situacions molt èpiques i memorables.

Wolfgang Warsch ha tingut l'habilitat de posar-nos a jugar al voltant d'una taula amb l'invent més antic que coneixem: el temps. Això ja és suficient perquè aquest autor s'instal·li en el nostre ràdar (manera col·loquial de dir que estarem molt amatents d'allò nou que faci a partir d'ara) i també per haver estat nominat amb aquest brillant The Mind als darrers premis Spiel des Jahres.

La secció DESCOBRINT JOCS és meravellosa. Comences parlant d'un joc de Richard Garfield, conegudíssim creador de jocs i pare de Magic: The Gathering, i acabes parlant de la sèrie Stranger Things. Tot pot fer un gir inesperat, sempre.

El que més ens ha ocupat parlant de Bunny Kingdom és la capacitat que tenen els jocs d'agradar-nos molt si el context de joc és favorable i de decebre'ns molt si les circumstàncies no acompanyen. Ens referim al cas concret d'un grup de divulgadors que després de tot un dia a la fira d'Essen, en arribar a l'hotel van provar aquest joc cansats, amb una lectura molt minsa de les regles en anglès i desmotivats inicialment perquè les il·lustracions del joc en qüestió els semblaven enfocades a un públic diferent del que ells es consideraven... resultat: opinions molt esbiaixades.

Per sort, nosaltres triem el lloc i el moment ideals per provar un joc i això fa que les sensacions no siguin gens enganyoses. Podem dir amb molts arguments que Bunny Kingdom és un gran joc dins la seva espècie: els jocs anomenats family+.

Un dels projectes que més cridaven l'atenció a JOKOS va ser el que vam poder veure a l'estand de l'editorial barcelonina 4Dados. Un joc "amb cert pes" a la BGG que sortirà ben aviat per Kickstarter i que porta per nom Stress Botics.

A l'entrevista parlem amb Alberto Puertas (un dels editors de 4Dados) i amb Fernando Barbanoj (part de l'equip creatiu de Token Synapse i co-autor del joc amb Nacho Román i Alberto Delmás).

Del passat Festival JOKOS a Sabadell ens hem emportat uns quants àudios. El primer és aquesta breu però interessant xerrada de Pablo Giménez (jugador, educador, llibrer, podcaster, pare, fundador d'Ayudar Jugando i moltes altres coses -és més poliédric que un D100!-).

Giménez ens explica i diferencia conceptes tan de moda com la gamificació i l'aprenentatge basat en jocs. També ens regala una llista de fonaments per introduir el joc a les aules. De vegades sona tan contundent i necessàriament crític amb la mala praxi pedagògica que no he pogut evitar imaginar-me'l com "el Chicote de las aulas".

En alguns moments cita alguns títols amb potencialitats per a l'aprenentatge basat en jocs: Magic: The Gathering (Richard Garfield), Hombres Lobo de Castronegro (Philippe des Pallières i Hervé Marly), Pandemic (Matt Leacock), Dixit (Jean-Louis Roubira) i Ikonikus (Manu Palau).

Ha passat l'estiu i tornem a parlar de jocs. Seria un pecat no recordar-nos de l'aclamadíssim Azul. De fet, és un dels jocs que més he jugat darrerament i, sonant prepotent (ho admeto), qui ara mateix escriu aquestes línies és el flamant campió del torneig d'Azul celebrat durant la passada Fira JOKOS 2018 a Sabadell (amb una puntuació a la partida final de 96 punts! -crec que és el meu rècord-).

Més que explicar-vos el què ja és Azul, m'agradaria aventurar-me a dir-vos el que serà Azul en uns anys: Azul esdevindrà claríssimament un joc d'aquells que diem clàssics-moderns en l'àmbit dels jocs familiars (aproximadament cada 5 anys surt un d'aquests jocs).

- 1995: Catan
- 2000: Carcassonne
- 2005: ¡Aventureros al Tren!
- 2008: Pandemic
- 2017: Azul

Serà a escala de vendes en el sector el que tècnicament es diu un "evergreen": joc que cada any ven més unitats que l'any anterior. Serà la reconciliació dels jocs abstractes purs amb el públic familiar. Serà el paradigma que justifica l'excel·lència a nivells de producció. Serà un joc del qual es faran molts campionats. I serà, si no ho és ja, un model a seguir en l'èxit editorial que he de remarcar obligatòriament que ha estat causa i efecte de l'olfacte i el tacte de dues dones en un món que, inicialment, sembla més d'homes: Sophie Gravel i Andrea Ahlers.

Tanquem temporada recomanant un altre joc d'importació... sabem que igual us costa més de trobar, però també ens consta que molts jocs que hem portat aquí s'han acabat editant en castellà i/o català. Us poso alguns exemples:

- El Pick-a-PIG el vam ressenyar aquí el febrer de 2014 i mesos més tard va sortir per Homoludicus com a Pick-a-CERDO. Devir, afortunadament, el segueix reeditant.
- L'aclamadíssim Patchwork el vam portar a la ràdio el mes de novembre de 2014 (com es pot comprovar aquí), just passada la fira d'Essen. Maldito Games el va treure en castellà l'any 2015.
- L'Isle of Skye el vam ressenyar abans que guanyés el Kennerspiel des Jahres i un any abans que SD Games el publiqués en castellà (aquí està l'àudio).
- L'Isle of Trains, ressenyat aquí l'octubre de 2015 surt ara, tres anys després, per Looping Games amb el nom de ¡A Todo Tren!.
- Amb el preciós Arboretum (ressenya aquí) també ens vam avançar un any al fet que Fractal Juegos el treiés en castellà.
- Finalment, amb Sagrada, també hem parlat del joc (aquí) abans que surti en una edició estatal a càrrec de Devir (a punt de sortir).

I ara, abans de tancar la secció fins al setembre, us pregunto a vosaltres: us agrada que parlem de jocs d'importació a la secció de la ràdio o creieu que només hem de tractar jocs editats en castellà i/o català? Si us agrada que de tant en tant porti algun joc d'importació, quin pes creieu que han de tenir aquest tipus de jocs? Ara mateix intento fer (aprox.) un 70% jocs editats a l'estat espanyol i un 30% jocs d'importació... anem bé? Vosaltres maneu!

Ara sí: BONES VACANCES i... no us oblideu de jugar!

Vaig jugar recentment a aquest joc amb un amic, també coneixedor de molts jocs de taula i particularment d'aquells que tenen la mecànica de les subhastes (en el seu top 3 de mecàniques de joc preferides). Curiosament no coneixia aquest Knizia del 1995 que ara acaba d'editar tan magníficament Osprey Games.

Aquest amic em va dir, abans de jugar, que si el joc es semblava una mica al SE VENDE d'Stefan Dorra (el seu joc de subhastes preferit i també una mica "viejuno", perquè és de l'any 1997) que estaria prou bé... no vam acabar la primera partida i em va reconèixer: "¡Este juego es mucho mejor que el SE VENDE!". I és que Knizia és d'aquells "viejos rockeros" que s'han de conèixer i sempre respectar moltíssim [fet que alguns influencers (per dir una paraula) estatals no estan portant a terme i crec que és força injust -és com voler parlar d'Història Contemporània sense conèixer la Revolució Industrial-].

Parlant ja de l'edició actual, ens hem de felicitar de l'elecció per part d'Osprey Games d'una il·lustradora com la valenciana Medusa Dollmaker, que beu directament de l'obra del pintor txec Alphons Mucha, un dels màxims exponents del Modernisme o Art Nouveau pictòric. Un joc gran que encara creix més amb una estètica perfecta pel tema de les classes benestants que tracta. Un MUST HAVE i un MUST PLAY en tota regla!

S'estan posant de moda els jocs de "llapis i paper" o el que a la BoardGameGeek denomina la família dels jocs Roll 'n Write?.

Nosaltres creiem que sí. L'any 2014 van treure el cap a la fira d'Essen productes com Doodle City, dels mateixos autors danesos que signen aquest nou Avenida, o Rolling Japan (una raresa d'Hisashi Hayashi de la que ja vam parlar al podcast aquí). Aquest any tenim jocs de "paper i llapis" publicats per moltes editorials... alguns millors que d'altres, però només d'aquells que realment valguin la pena en parlarem pròximament.

Els motius d'aquesta fal·lera dels editors per treure aquest tipus de jocs són diversos, però els principals són aquests:

- Acostumen a ser el que diem "solitaris multijugador", i per tant poden ser jugats des d'una sola persona fins a molta gent alhora... l'únic límit és la quantitat de papers del bloc.
- Com hem dit, el límit és el bloc... un cop s'esgota (si no has fet còpies o no ho has escanejat), has de tornar a comprar un bloc o, si l'editorial no en ven de blocs, un altre joc per poder tornar a jugar. Per tant, són jocs amb certa obsolescència programada (tot i que amb els temps que corren, fer-li a un joc més de 50 partides... és tota una fita!).
- Finalment, l'argument més potent: són molt barats de produir i com que com a productes es barregen amb altres jocs de taula amb un PVP més alt... es pot augmentar lleugerament el PVP que realment haurien de tenir si ens fixem únicament en els components. Personalment m'estimo més pensar que aquest petit "sobrepreu" també va destinat a pagar una idea original com la que a Avenida se'ns proposa... tot i que no sé si els autors confirmaran això.

Per acabar, vull que quedi constància (també per escrit) del pal o esbroncada a Morapiaf, l'editor en castellà d'aquest joc. Mai, però MAI, hauria d'haver-se dit Avenida per aterrar a un mercat amb recorregut i cultura vitivinícola suficient com per a entendre molt millor que aquest joc hauria d'haver-se dit Vendimia en castellà o Verema en català. Editar requereix prendre decisions com aquesta. Què en penseu vosaltres? Quins són els vostres jocs de "llapis i paper" preferits?

A poc a poc els micro-editors van agafant experiència i ens porten productes millor acabats i amb voluntat de ser més accessibles que les seves primeres referències. Això salta a la vista amb GDM Games i la seva nova sèrie de jocs agrupada sota el nom de Q.

Sortint-se del fenomen/moda dels jocs d'escapament, la sèrie de jocs Q se centra en la deducció i la crònica negra per a tots els públics, quelcom que saben fer molt bé els nois de TOT JUGAR (emprenedors lúdics catalans als qui vaig poder entrevistar l'any 2014 -ja ha plogut!- teniu l'àudio aquí).

Q - Última Llamada és potser el títol que més ens ha agradat de la primera trilogia. Amb només 32 cartes i una mecànica senzillíssima, de decidir quina informació posem en comú i quina descartem, passem prop d'una hora reflexionant, conjecturant, discutint i exposant tesis a la resta de jugadors perquè "les comprin" o recordin algun petit detall que les invalidi per complet. Els 8€ millor invertits per passar una excel·lent tarda de diumenge... i el joc, un cop jugat, es pot regalar perquè el gaudeixin en una altra llar o en un altre grup de joc.

L'associació Ludo mai falla a la Fira JugarXJugar de Granollers i nosaltres... tampoc! Si sou persones curioses en saber com funciona aquest sector dels jocs de taula i, fent un símil teatral, no us conformeu a veure l'obra si també us deixen veure la tramoia... passeu, passeu!

Escoltareu la Núria Casellas (autora i moderadora de la taula rodona), el Víktor Bautista (autor convidat de la fira), el Francisco "Pak" Gallego (autor i editor) i l'Eloi Pujadas (autor) intercanviant punts de vista i responent qüestions del públic sobre com s'ho ha de fer un autor de jocs per fer arribar el seu prototip a una editorial. Quins inconvenients i quines oportunitats existeixen. Quines són les típiques errades i què és MOLT recomanable fer per tenir èxit en la comunicació amb els editors de jocs.

Els jocs de Marc André comencen a tenir una certa marca d'autor. Si us fixeu, gairebé sempre estan inspirats en l'edat mitjana... però l'accent més marcat dels jocs d'aquest home no està en la temàtica, resideix en la mecànica. Ja pot ser un joc de majories, de draft de cartes, de gestió de mà o de set collection (o d'una barreja d'alguna d'aquestes coses)... que sempre et conduirà a la competència brutal, a atacar i defendre't, a la confrontació directa.

Aquest tret et pot agradar més o menys... jo vaig arribar a odiar Splendor per aquest fet, però després quan vaig provar Barony vaig entendre que els moments de crueltat dels seus jocs no eren defectes de disseny i sí artificis mecànics del tot intencionats. Aquest "puterio" radical de Marc André també ho té, potser una mica més contingut, aquest Majesty: La corona del reino.

Avui ens endinsem a cops de matxet a la frondosa selva de l'illa de Karuba, plena de temples i tresors per ser descoberts! Els aventurers que sàpiguen administrar millor la planificació i el risc seran aquells que traçaran les rutes més valuoses cap als temples, la victòria i la fama al món de l'arqueologia.

Sembla mentida el magnífic treball de reducció a la mínima expressió que ha sabut fer Rüdiger Dorn sobre un joc familiar com Karuba. Recordem: joc nominat als premis Spiel des Jahres 2016, amb el que HABA encetava un salt més enllà del joc infantil amb la sèrie anomenada Family Games i franquícia de la qual surten més reimplementacions com aquesta versió de cartes o la versió per a nens a partir de 4 anys anomenada Karuba Junior.

Karuba: el juego de cartas és un joc on, amb només 16 cartes, cada jugador haurà de traçar els millors camins per ajudar a quatre exploradors a arribar cadascun al seu respectiu temple. La tria de cartes es fa amb una mini-subhasta que implicarà prendre algunes decisions importants, intuir el que poden treure els rivals cada torn i, fins i tot, sacrificar alguns punts de victòria d'una ruta per maximitzar els que podem fer amb una altra. L'essència de Karuba hi és, però en un format molt més petit, portàtil i ràpid a l'hora de jugar.

Com sempre, intentem estar allà on l'associació Ludo es mou. Si t'interessa el disseny de jocs i vols conèixer gent amb els mateixos interessos i necessitats... "LUDO ES BIEN"! Una de les seves últimes parades va ser a ILUDO 2018 (Mataró), les jornades organitzades pel club Banshee Errante que des dels seus inicis han manifestat un alt compromís envers la creativitat lúdica amb el concurs de prototips i ponències com la que avui us presentem.

Joan Pons és professor de Game Design al Grau de Creació de Videojocs de la UPC, també és professor de Gamificació i Cultura Digital al CRAI de la UB i Director Creatiu a Arhat Games. Membre de Ludo i un dels actuals coordinadors d'aquesta associació de creadors de jocs de taula a Catalunya.

El playtesting és el procés iteratiu d'assaig-error davant un grup humà pel qual obligatòriament han de passar tots els jocs. Potser és l'etapa més important per a la consolidació d'un joc, però... Com fem sessions de playtesting? Hi ha playtesters professionals a Catalunya? Què ha de fer un bon playtester? I què no ha de fer? Quina és la millor manera de presentar un prototip a una sessió de playtesting?... tot això i bastant més s'intenta explicar en aquest àudio.

Ha passat Sant Jordi i el Jordi, el de la ràdio, em va proposar que portés al programa algun joc literari... que n'hi ha i bastants. Però si entenem que la literatura és una part del llenguatge, per què no ser més ambiciós i portar un joc sobre el llenguatge i una de les seves particularitats: la polisèmia?

Doncs sí... mai faig tot el que se'm demana o, si ho faig, sempre he de posar-li el meu punt d'estridència. Però és que el joc acaba de sortir, m'agrada bastant més que el seu predecessor i pensant en el proper Sant Jordi... és el joc de paraules ideal per jugar-ho en parella! Seré breu i clar: heu de jugar "molt fort" aquest nou Código Secreto Dúo!